Un món ple d'energies

Accident de Fukushima

L’accident nuclear de Fukushima I fa referència als esdeveniments que van tenir lloc a la Central nuclear de Fukushima I (Fukushima Daiichi) com a conseqüència del terratrèmol i posterior tsunami a la zona de Sendai l’11 de març de 2011. Els reactors 1, 2 i 3 es van aturar automàticament en el moment del terratrèmol, mentre que els tres restants es trobaven ja aturats per manteniment. El tsunami (de 14 metres d’alçada) va inundar les sis unitats, situades a la vora del mar, malmetent la xarxa elèctrica i els generadors d’emergència, impedint el funcionament del sistemes de refrigeració. Aquesta situació va donar lloc a diverses explosions, incendis i emissions de radiactivitat. Es considera que els successos del les unitats 1, 2 i 3 corresponen a accidents de nivell 5 (segons l’IAEA i NISA) a l’escala internacional d’accidents nuclears (INES), situant-se al mateix nivell que l’accident de Harrisburg de 1979.

Com a conseqüència del accidents en les unitats 1, 2 i 3 un total de 10 treballadors van ésser hospitalitzats, un d’ells per haver rebut una dosi superior als 100mSv, i dos treballadors més de TEPCO es troben desapareguts sense que se n’hagi confirmat la seva presència a la planta el dia del terratrèmol. La majoria dels vuit-cents treballadors de la central van ésser evacuats per prevenir el risc d’irradiació i contaminació radiactiva, mantenint-se en l’emplaçament un grup d’uns cinquanta per tractar de minimitzar els efectes de l’accident i tornar a posar la planta sota control. A aquests s’hi van afegir posteriorment efectius dels bombers i de les forces d’autodefensa japoneses, entre d’altres.v El 14 de març ja s’havia detectat radiactivitat a 160 km de distància de les centrals.

 

Per efecte del terratrèmol i tsunami també hi va haver incidents catalogats com a nivell 3 en l’escala INES a les unitats 1, 2 i 4 de la central nuclear de Fukushima II (Fukushima Daichi), situada a dotze quilòmetres de la de Fukushima I, però segons l’Agència Internacional de l’Energia Atòmica (IAEA) de les Nacions Unides la central nuclear japonesa de Fukushima Daini, així com les de Onagawa i Tokai, es trobaven el dia 15 de març en condició segura i estable.

Riscos radioactius per a la salut

L’incident nuclear del Japó ha despertat la por a l’amenaça invisible de la radioactivitat. Però quins són els possibles efectes de la radioactivitat sobre la salut? La majoria d’ells es noten a mig o llarg termini, i es tradueixen en un augment del risc de patir càncer de tiroide, leucèmies i altres tumors.

Un tret característic de les substàncies radioactives és que són molècules inestables que es desintegren contínuament i que en explotar emeten radiació ionitzant alliberant gran quantitat d’energia. Aquesta energia s’aprofita a les centrals nuclears per produir electricitat, però resulta summament perillosa si entra en contacte amb l’organisme. La radiació ionitzant pot visualitzar-se com contínues onades de petites bombes que exploten.
Si aquestes explosions invisibles es produeixen a l’interior del cos humà, perquè s’han inhalat partícules radioactives o perquè s’han ingerit aliments contaminats, s’ocasiona un greu dany cel·lular. Les seves conseqüències poden ser catastròfiques si afecten el material genètic o danyen amb potencia la maquinària cel·lular. Però el perill de la radioactivitat, com la de qualsevol verí, depèn de la dosi.

 
Tots estem exposats a radiacions ionitzants (amb energia suficient per a ionitzar la matèria, és a dir, produir ions), procedent de fonts naturals, com la radiació còsmica i la de les roques terrestres, o d’exploracions mèdiques tan habituals com una radiografia amb raigs X . La radioactivitat està, per tant, present en les nostres vides: en el medi ambient, en l’aire, en les plantes (el tabac, per exemple, acumula radioactivitat) i en les nostres cases.

El principal risc de la inhalació o ingestió de partícules radioactives és l’afectació d’ADN, que altera la producció de proteïnes i pot facilitar el desenvolupament d’un càncer. Entre els supervivents de les bombes d’Hiroshima i Nagasaki, el risc de desenvolupar leucèmia augmentar pocs anys després i l’augment del risc d’altres càncers es va apreciar fins a més de 10 anys després.